R a m o n D a c h s
I N T E R M Í N I M S DE N A V E G
A C I Ó P O È T I C A
[MÉS DE 2 ANYS A INTERNET]
Comunicació presentada al 13è congrés d'autors gallecs, bascos i catalans GALEUSCA, celebrat a Andorra els dies 17-20 d'octubre de 1996, organitzat per les respectives associacions d'escriptors. Es complementà amb una demostració en pantalla gran, dins el marc d'una taula rodona sota l'enunciat: De la transmissió oral a les noves tecnologies: aspectes antropològics. [Text revisat el juny de 1998.]
Resum: Idoneïtat
de l'hipertext com a forma de transmissió de textos poètics
breus relacionats entre si; Intermínims de navegació poètica,
poemari disponible a Internet a través de la Biblioteca virtual
de Vilaweb, com a exemple.
La música callada
La humanitat
ha viscut, en síntesi, quatre revolucions culturals: la parla, l'escriptura,
la impremta i la telemàtica. Revolucions, totes quatre, determinants
de formes de comunicació. Corresponen, respectivament, al desenvolupament
de la societat pre-històrica (parla), de la històrica (escriptura),
de la moderna (impremta) i de l'actual societat post-industrial (telemàtica).
Tots els
pobles, arreu, sempre, d'una manera o altra, han conreat la poesia. La
creació poètica és un fenòmen inherent a l'home.
A partir de l'aparició de l'escriptura, les tradicions orals i les
tradicions escrites han coexistit. Avui, entre nosaltres, la poesia oral
més dinàmica és la cançó. Això
no obstant, a partir de l'adveniment de la impremta, la poesia reconeguda
com a gènere literari ha estat, cada vegada més, l'escrita.
Dissociada progressivament de l'oralitat, s'ha anat assimilant a l'espai
de la pàgina impresa. I, a partir de Mallarmé i els simbolistes,
fins i tot ha incorporat aquest espai bidimensional com a forma d'estructuració
sintàctica del seu discurs, sovint fragmentat i múltiple,
desproveït d'una linealitat unívoca llegible a una sola veu.
El cant resultant, veritable música callada escrita en superfície,
ressona, per tant, polifònicament en el silenci interior del lector.
Però hi ressona amb una qualitat sonora excepcional, portadora de
tot el saber de les tècniques de mètrica i versificació
immemorials.
La soledat sonora
EURÀSIA és el meu cicle poètic "total". S'estructura en 12 llibres com segueix:
I. TOT
TOT u:
1. Obagues [Barcelona: Agra-Tabelaria, 1985]
2. Fosca endins [Alzira: Germania, 1993]
3. Vacant [Sagunt: Abalorio. Núm. 22
(hivern 1995)]
4. Llibre d'amiga [Alzira: Set i Mig, en premsa]
TOT u:
5. Escriptura geomètrica
TOT u:
6. * Poemes mínims [Alzira: Germania,
1995]
7. * Cima branca [A Coruña: Espiral
Maior, 1995]
8. Quadern rimbaldià [Mallorca: Caixa
de Balears, 1996]
9. Blanc [Mallorca: Moll, 1998]
II. U
Tot U:
0. 101 juejus de Xina Tang [València:
IVEI, 1997]
POST-SCRIPTUM:
Fronda adentro
Tot i res
TOT u, la tercera part del primer
bloc, integra 4 poemaris (6/9) mancats de primera persona, elaborats en
un procés de minimització textual tendent al silenci. Té
el seu punt culminant a Blanc.
Intermínims de navegació poètica,
hipertext accessible a Internet a través del Col?legi Oficial de
Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya des de l'abril [de 1996] [i,
des del febrer de 1998, de la Biblioteca de Vilaweb], és una derivació
conjunta de dos d'aquests poemaris: 6 i 7 *. La realització i el
disseny tècnics del projecte han estat a càrrec de Josep
Àngel Borràs, professor de Tractament de la imatge a la Universitat
de Barcelona [el 1996].
Intermínims de navegació poètica
conté els 100 poemes que integren Poemes mínims i
els 36 que integren Cima branca (els darrers són, gairebé
tots, variacions en gallec dels primers). Totes les paraules recurrents
en més d'un poema de Poemes mínims estan hiperenllaçades
i apareixen subratllades en pantalla. Un simple "clic" sobre el mot en
qüestió encamina la navegació cap a altres poemes que
l'inclouen. L'hipertext ofereix, a més, accessos des d'índexs
exhaustius de paraules i de versos, opcions de lectura seqüencial
dels dos poemaris (reproduint les respectives edicions impreses), i correu
electrònic amb l'editor tècnic i amb l'autor. D'altra banda,
les variacions multilingües dels poemes -quan n'hi ha- apareixen simultàniament
amb el text seleccionat.
Atès que es tracta sempre de poemes molt
concisos (predominantment, de 3 versos), tant els temps de lectura com
els de resposta informàtica en fer els "clics" permeten una navegació
poètica molt àgil.
Si, com dèiem abans, el poema lineal
monòdic pot esdevenir un poema mut en superfície, els hiperenllaços
que permeten navegar de qualsevol composició a qualsevol altre a
través d'una paraula recurrent confegeixen una tercera dimensió
a l'escriptura. Tercera dimensió variable en funció dels
mots pels quals s'opta successivament en cada navegació. Successivament
endins de la pròpia soledat sonora de cada navegant poètic.
Espai d'ecos sense veu. En íntim oneig intertextual.