R a m o n   D a c h s
 

I N T E R M Í N I M S   DE   N A V E G A C I Ó   P O È T I C A
[MÉS DE 2 ANYS A INTERNET]

http://vilaweb.com/AREES/biblioteca/interminims/dachs.htm


la música callada
la soledad sonora
Joan de la Creu

 

        Comunicació presentada al 13è congrés d'autors gallecs, bascos i catalans GALEUSCA, celebrat a Andorra els dies 17-20 d'octubre de 1996, organitzat per les respectives associacions d'escriptors. Es complementà amb una demostració en pantalla gran, dins el marc d'una taula rodona sota l'enunciat: De la transmissió oral a les noves tecnologies: aspectes antropològics. [Text revisat el juny de 1998.]

        Resum: Idoneïtat de l'hipertext com a forma de transmissió de textos poètics breus relacionats entre si; Intermínims de navegació poètica, poemari disponible a Internet a través de la Biblioteca virtual de Vilaweb, com a exemple.
 

La música callada

        La humanitat ha viscut, en síntesi, quatre revolucions culturals: la parla, l'escriptura, la impremta i la telemàtica. Revolucions, totes quatre, determinants de formes de comunicació. Corresponen, respectivament, al desenvolupament de la societat pre-històrica (parla), de la històrica (escriptura), de la moderna (impremta) i de l'actual societat post-industrial (telemàtica).
        Tots els pobles, arreu, sempre, d'una manera o altra, han conreat la poesia. La creació poètica és un fenòmen inherent a l'home. A partir de l'aparició de l'escriptura, les tradicions orals i les tradicions escrites han coexistit. Avui, entre nosaltres, la poesia oral més dinàmica és la cançó. Això no obstant, a partir de l'adveniment de la impremta, la poesia reconeguda com a gènere literari ha estat, cada vegada més, l'escrita. Dissociada progressivament de l'oralitat, s'ha anat assimilant a l'espai de la pàgina impresa. I, a partir de Mallarmé i els simbolistes, fins i tot ha incorporat aquest espai bidimensional com a forma d'estructuració sintàctica del seu discurs, sovint fragmentat i múltiple, desproveït d'una linealitat unívoca llegible a una sola veu. El cant resultant, veritable música callada escrita en superfície, ressona, per tant, polifònicament en el silenci interior del lector. Però hi ressona amb una qualitat sonora excepcional, portadora de tot el saber de les tècniques de mètrica i versificació immemorials.
 
 

La soledat sonora

 EURÀSIA és el meu cicle poètic "total". S'estructura en 12 llibres com segueix:

I. TOT

TOT u:
1. Obagues [Barcelona: Agra-Tabelaria, 1985]
2. Fosca endins [Alzira: Germania, 1993]
3. Vacant [Sagunt: Abalorio. Núm. 22 (hivern 1995)]
4. Llibre d'amiga [Alzira: Set i Mig, en premsa]

TOT u:
5. Escriptura geomètrica

TOT u:
6. * Poemes mínims [Alzira: Germania, 1995]
7. * Cima branca [A Coruña: Espiral Maior, 1995]
8. Quadern rimbaldià [Mallorca: Caixa de Balears, 1996]
9. Blanc [Mallorca: Moll, 1998]

II. U

Tot U:
0. 101 juejus de Xina Tang [València: IVEI, 1997]

POST-SCRIPTUM:

Fronda adentro
Tot i res

 TOT u, la tercera part del primer bloc, integra 4 poemaris (6/9) mancats de primera persona, elaborats en un procés de minimització textual tendent al silenci. Té el seu punt culminant a Blanc.
 Intermínims de navegació poètica, hipertext accessible a Internet a través del Col?legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya des de l'abril [de 1996] [i, des del febrer de 1998, de la Biblioteca de Vilaweb], és una derivació conjunta de dos d'aquests poemaris: 6 i 7 *. La realització i el disseny tècnics del projecte han estat a càrrec de Josep Àngel Borràs, professor de Tractament de la imatge a la Universitat de Barcelona [el 1996].
 Intermínims de navegació poètica conté els 100 poemes que integren Poemes mínims i els 36 que integren  Cima branca (els darrers són, gairebé tots, variacions en gallec dels primers). Totes les paraules recurrents en més d'un poema de Poemes mínims estan hiperenllaçades i apareixen subratllades en pantalla. Un simple "clic" sobre el mot en qüestió encamina la navegació cap a altres poemes que l'inclouen. L'hipertext ofereix, a més, accessos des d'índexs exhaustius de paraules i de versos, opcions de lectura seqüencial dels dos poemaris (reproduint les respectives edicions impreses), i correu electrònic amb l'editor tècnic i amb l'autor. D'altra banda, les variacions multilingües dels poemes -quan n'hi ha- apareixen simultàniament amb el text seleccionat.
 Atès que es tracta sempre de poemes molt concisos (predominantment, de 3 versos), tant els temps de lectura com els de resposta informàtica en fer els "clics" permeten una navegació poètica molt àgil.
 Si, com dèiem abans, el poema lineal monòdic pot esdevenir un poema mut en superfície, els hiperenllaços que permeten navegar de qualsevol composició a qualsevol altre a través d'una paraula recurrent confegeixen una tercera dimensió a l'escriptura. Tercera dimensió variable en funció dels mots pels quals s'opta successivament en cada navegació. Successivament endins de la pròpia soledat sonora de cada navegant poètic. Espai d'ecos sense veu. En íntim oneig intertextual.