ESPORT ADAPTAT

Som un grup d'estudiants del grau d'Educació Social de la Universitat Complutense de Madrid, i hem realitzat un article sobre l'esport adaptat. Vam visitar dos centres i en un d'ells vam realitzar diferents entrevistes a persones que practiquen l'hoquei en cadira de rodes elèctrica.

El primer centre que vàrem visitar va ser la fundació de lesionats medul·lars (www.medular.org), en el qual treballen diàriament perquè persones amb lesions medul·lars puguin rebre una rehabilitació específica que els hi permeti mantenir les seves condicions físiques, la seva inclusió en la societat, la seva autonomia i seguretat personal.

Un dels camps més populars en aquest centre és l'esport, en el qual es treballa la forma física i el treball en equip. Es realitzen 5 esports adaptats: el tenis de taula, el quad-rugbi, la boccia, el stacking i els dards. Cada un d'ells s'adapta al grau de lesió de cada un, intentant així crear igualtat entre ells a l'hora de portar a terme l'activitat esportiva. El tenis de taula, la boccia i el quad-rugby són considerats esports paralímpics.

• Tenis de taula. Alguns dels representants de la selecció espanyola procedeixen d'aquest centre. Les regles són les mateixes que en el tenis de taula convencional, però depenent de les lesions i les capacitats dels jugadors per moure's es podrà, per exemple, recolzar a la taula per colpejar la pilota, sempre que no la moguin. Agrupen els contrincants segons les seves lesions per evitar qualsevol tipus de desavantatge.

• Quad-rugby. Es relativament nou en Espanya com a esport paralímpic, ja que el primer equip es va crear l'Octubre de 2011. És podria dir que agrupa tres esports diferents en un: rugby, bàsquet i handbol. Es juga en una pista de bàsquet i cada equip té 4 jugadors diferents. És un esport de contacte, en el qual es poden xocar les cadires, però no està permès el contacte directe entre contrincants. S'han de passar la pilota o botar la pilota cada 10 segons, com el bàsquet, i es considerarà gol quan la pilota entri a la porteria.

• La Boccia. La boccia o bocha és un esport paralímpic amb característiques molt similars als de la petanca. De forma recreativa en el centre juguen persones d'edats més elevades. A nivell professional la competició es classifica segons els nivells de diversitat funcional, però partint sempre de la base inicial que els jugadors d'aquest esport són persones en cadira de rodes amb paràlisis cerebral o una diversitat funcional motora severa, amb almenys 3 extremitats amputades, siguin dos braços o una cama, o dues cames i un braç. En aquest esport s'utilitza una canaleta i en el cas que no es puguin utilitzar els braços disposen d'un acompanyant que els hi mou, tot i que aquest sempre ha d'estar d'esquena al joc per tal que sigui el mateix jugador qui decideixi.

• El stacking: és un esport molt nou a Espanya i consisteix en muntar i desmuntar piràmides amb gots de plàstic en el menor temps possible. Té molts avantatges terapèutics, ja que aguditza la memòria i desenvolupa la lateralitat. És un esport que poden realitzar les persones amb la capacitat d'agafar, apilar i deixar els gots.

• Els dards: (electrònics) són a més a més d'un entreteniment, un esport creixent dia a dia en l'àmbit mundial. En el cas de les persones amb lesions medul·lars, la seva forma de participació dependrà del nivell de lesió que presentin. S'utilitza una sarbatana a causa de no poder utilitzar els braços, subjectada i moguda per un instrument que porten a la barbeta que mou la sarbatana. José Manuel Jerónimo es va proclamar campió de dards electrònics (nivell 5) de la comunitat de Madrid, entre 63 persones sense cap tipologia de diversitat funcional, ell forma part de la Fundació de Lesió Medul·lar.

Ens van ensenyar un vídeo en la fundacio sobre les diferències dels dards entre les persones amb el 100% de la mobilitat i persones amb mobilitat reduïda. Aquelles persones que tenen el 100% de mobilitat tenen una major capacitat i potència pulmonar inclús fent una simulació reduint la seva mobilitat.

GRUP D´HOQUEI D´ALCOBENDAS

1 - Història

L'hoquei en cadira de rodes elèctrica (HSRE) és un esport d'equip, especialment dirigit a persones que tenen un alt grau de discapacitat motora.

Aquest esport va començar per casualitat a principis dels anys vuitanta quan diversos col·legis per persones amb diversitat intel·lectual van començar a donar classes d'esports, especialment per alumnes amb major discapacitat. Es van decidir per l'hoquei al poder reduir el pes tant del stick com de la pilota.

Les primeres competicions es van realitzar a Holanda l'any 1981 i la primera competició entre clubs es va celebrar a Munich el 1987, generant una tradició que encara avui en dia es manté. L'any 2002 es va crear el International Comittee of Electric Weelchair Hockey, que és l'organisme internacional encarregat de regular aquest esport.

Després de realitzar una investigació hem trobat dades en les quals, en comparar les ajudes procedents de l'Estat per aquesta tipologia d'esport, hi ha una gran diferencia respecte a altres països europeus. Per exemple, a Holanda, els equips estan subvencionats per l'Estat, rebent una ajuda econòmica pel pagament de la cadira de rodes elèctrica, i per tant, poder participar en les competicions. Al contrari, a Espanya, no reben cap tipologia d'ajuda econòmica, tenint en compte que són els mateixos jugadors els que paguen les despeses que comporta aquest esport.

2 - Reglament

La pista de joc tindrà 26 metres de llarg per 16 metres d'ampli.

Es permeten variacions: les mesures mínimes són de 24 metres de longitud i 14 metres d'ample i les mesures màximes són de 26 de llarg i 26 d'ampli.

• La pilota:
o La pilota serà de material sintètic, buida, esfèrica i amb forats.
• El stick de mà:

o El stick de mà no tindrà vores rugoses, elements que sobresurtin o zones afilades.

o No està permès fixar el stick de mà a la cadira de rodes.

o Es permet a un jugador que subjecti el stick de mà a una part del cos, si és incapaç de sostenir-lo.

• El t-stick:
o El t-stick es subjectarà en la part davantera de la cadira de rodes.
o La fulla i les aletes seran de material sintètic i no transparent.

o Les connexions que subjecten les aletes a la fulla i el stick seran de metall i/o alumini.

o Cada jugador acostuma a tenir el seu propi fet a la seva mesura i característiques.

• La cadira de rodes:

o Totes les parts de la cadira, excepte les rodes (significa: només les parts que giren i que estan en contacte amb el terra, no els eixos ni altres parts) i les rodes de seguretat no poden tenir una alçada que permeti el pas d'una pilota

per debaix.

o No han d'existir obstacles innecessaris i extraïbles en la cadira o sota d'ella. o La velocitat màxima permesa és de 16 km/h.

o Està permès jugar amb proteccions al voltant de la cadira per protegir al jugador i la mateixa cadira. En l'àmbit internacional és obligatori tenir proteccions a la cadira...

• L'equip:
o Cada equip està autoritzat a tenir els següents membres en l'àrea d'equip:
o 1 cap d'equip, com a màxim.
o 2 entrenadors, com a màxim.
o 10 assistents d'equip, com a màxim.
o 10 jugadors, com a màxim.
• Jugadors:

o Cada jugador té una puntuació depenent de la seva discapacitat: els que tenen una gran discapacitat i juguen amb t-stick la seva puntuació acostuma a ser 1, els que juguen amb stick la seva puntuació pot ser des de 2 fins a 4. La puntuació màxima que se li pot donar a un jugador és de 4 mentre que la

mínima 1.
o Cada equip tindrà un porter i quatre 4 jugadors preparats per començar.
o Un equip pot jugar el partit amb un màxim d'11 punts al camp.
• Temps de partit:

o Cada partit consta de dues parts de 20 minuts, amb una mitja part de 10 minuts.

o cronòmetre actiu: el cronometrador posarà en marxa el rellotge quan l'arbitre senyalitzi l'inici de cada mitja part, cada vegada que l'arbitre utilitzi el xiulet per senyalitzar una reanudació o un temps extra.
o És cronòmetre el joc efectiu.

o Cronòmetre parat: el cronometrador pararà el joc cada vegada que l'arbitre interrumpeixi el joc amb el xiulet, a causa d'una falta, temps, al final de cada mitja part o del temps afegit.

• Conducció de la cadira:

o En el cas de cadira defectuosa, l'arbitre no xiularà. En la següent interrupció s'autoritzarà una interrupció tècnica i intentarà solucionar el defecte.
o Utilització del stick:

o Es permet en contacte entre els sticks dels jugadors, només per jugar la pilota correctament.

o No es permet el contacte del stick amb el cos d'un altre jugador. (contacte personal)

3 - Equip de la Sara.

Hem realitzat unes entrevistes en un dels dos equips de la Comunitat de Madrid, que es troba a Alcobendas, a continuació us realitzarem una breu presentació de les activitats que realitzen en els entrenaments, metodologia i les edats dels participants. Els entrenaments es divideixen en tres:

La primera mitja hora d'entrenament, fan escalfament per tota la pista, és a dir, mouen la pilota i tirar a porteria utilitzant la pista sencera.

Durant la següent hora els exercicis que realitzen acostumen a ser més tàctics, maneig de la cadira i de la pilota.

La mitja hora que queda juguen un partit.

Els exercicis tàctics són:
• Provar nous mètodes de bloquejar al contrincant.

• Noves jugades tenint 2 stick en la pista, per exemple, com sincronitzar-se a l'hora de donar les passades i tenir un jugador per allà en mig intentant treure la pilota als sticks.

• La jugada d'atac amb dos 2 stick i 2 T-stick, a l'hora d'atacar és diferent. Els t-stick han d'estar atents als stick de mà per bloquejar als contrincants i així aconseguir marcar gol.

• També fan exercicis de u contra u, perquè sobretot el stick de mà sàpiga protegir la pilota quan la porti i així el contrincant li sigui més difícil prendre-se-la.

Edats de l'equip:

L'equip és totalment mixt. Tant en edats com en sexe.
El jugador més petit té actualment 11 anys.
El jugador més gran actualment té 38 anys.

• Noms dels jugadors:
• Alejandro: 11 anys.
• Miguel: 11 anys.
• Tomás: 15 anys.
• Mikel: 18 anys.
• Andrés: 20 anys.
• Sara: 21 anys.
• Álvaro: 22 anys.
• Víctor: 22 anys.
• Erick: 22 anys.
• Raúl: 32 anys.
• Alejandro: 35 anys.
• Juanba: 37 anys.

4 - Vídeo centre d'Alcobendas.

Tota persona amb una diversitat funcional motora pot formar part de l'equip, aprenen a treballar en equip i col·laborar entre ells, a la vegada que es preparen per competir en l'àmbit Nacional.

Tots aquells que el practiquen se senten recompensats i se senten les autèntiques estrelles de l'hoquei. Indiferentment de si estan en una cadira de rodes són capaces de fer tot el que una persona sense diversitat pot fer. Formen part d'un esport d'elit.

En el 2010 sorgeix la idea de formar un equip a Alcobendas mitjançant una jornada que es va realitzar. La gent es va començar a animar i es va formar l'equip d'hoquei.

Aquest esport el poden practicar persones amb una gran diversitat funcional motora, és a dir, han de ser usuaris amb cadira de rodes elèctrica durant el seu dia a dia. Es poden englobar una sèrie de simptomatologia: distròfia muscular, tetraplegia, paràlisis cerebral i osteogènesis imperfecta.

Dins dels jugadors que utilitzen el stick, alguns se'ls hi enganxa a la mà per tal que actuï com a palanca. Els que tenen mobilitat al canell utilitzen sticks més curts i la pala es fa depenen de si el jugador és dretà o esquerrà.

L'ideal és que cada jugador tingui una cadira per jugar a l'hoquei i un altre pel seu dia a dia, ja que les cadires d'hoquei estan adaptades per realitzar l'esport. Cada cadira té les seves subjeccions: pot ser una cinta pèlvica (serveix per estar subjectat a la cadira i així no caure) o pot ser un pitrall (per protegir-los dels xocs).

Només hi ha dues competicions a l'any: el campionat d'Espanya que va la selecció madrilenya i el campionat d'Espanya per clubs que hi ha un alt nivell nacional.

L'objectiu de tots els jugadors és tornar a guanyar el campionat d'Espanya com l'any 2013.

Somien en què l'hoquei es converteixi en un esport paralímpic i així poder participar en elles.