Quan passen els dies i mesos i els anys. Potser no ens recordarem d'aquell hivern - aquest- que somiava amb la primavera, la propera.

A la nostra revista han florit ja moltes il·lusions, projectes, idees i expressions artístiques que s'han fet realitat.

També se'ns està fent - després d'una llarga i laboriosa gestació- el nostre propi canal de projectes educatius, ciència, art i cultura , inclosos curtmetratges: e-innova media , al que prompte dedicarem una calorosa benvinguda. I darrere, o - millor - davant , estan les persones que fan que totes aquestes coses es facin realitat, en cap moment ens oblidarem d'elles, ni tampoc dels que ens segueixen i reconeixen el que fem i per què ho fem.

Desitgem ser un referent  al nou camp de les revistes culturals electròniques, aspirem - a cada publicació - a una major qualitat tècnica i artística, a arreplegar en la nostra travessia a un major nombre d'idees noves, a ser bandera d'innovació i de progrés, de solidaritat, creativitat, imaginació, llibertat i tolerància.

Volem que només siguen les bones persones les que s'apropen i comparteixen el nostre calor, en aquest fred hivern. Volem caminar al seu costat i celebrar junts la primavera que somiem.

La primavera del triomf del millor que hi ha a la humanitat més humana, de la qual se sent el dolor dels abandonats, dels marginats, de qui no pot superar la malaltia perquè no tenen els mitjans necessaris que tenen uns altres, dels que encara a la pobresa més gran, no només continuen creient a la seua pròpia dignitat, sinó també a la nostra, perquè saben que mentre hi haja gent com nosaltres encara lis queda l'esperança.

Una primavera que s'alçarà per no consentir mai que hi haja un sol xiquet - al nostre país o al món- que passi fam, penes i calamitats.

Perquè no hi haja una sola persona que siga expolsada amb violència del dret de la seua llar, mentre qui protesta per això, son castigats amb la més injusta de les lleis.

Perquè creiem, fermament, en representants que estiguen - de veritat - al servei dels ciutadans - especialment, els més desprotegits.

I perquè com sempre, continuarem somiant amb l'esperança de que ja no hi haurà primaveres negres que amenacen sobre l'educació i la sanitat pública. Perquè ens esforçarem en ficar límits als qui vulguin acabar en tot el necessari.

El que de veritat és necessari per al dret de la igualtat d'oportunitats, per eixir avant a nivell individual i col·lectiu.

Perquè volem una gran nació amb dignitat i perquè, es de totes les parts del món, arriben a preguntar-nos com ho vam fer.

Perquè desitgem connectar amb tots i totes aquells, de qualsevol part del planeta, que senti el que nosaltres sentim.

Sí, se n'aniran els freds hivernals i arribarà la primavera, es podran fer els nostres somnis realitat?

No has pensat que poder aconseguir-lo només depèn de tu?